Escultura de Sant Pere Claver, a la Parròquia del Poble Sec . La Parròquia Sant Pere Claver de Barcelona està situada al carrer Palaudàries, 23.diumenge, 3 de maig del 2009
Parròquia Sant Pere Claver
Escultura de Sant Pere Claver, a la Parròquia del Poble Sec . La Parròquia Sant Pere Claver de Barcelona està situada al carrer Palaudàries, 23.
Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).
Basílica de Sant Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colombia).
Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).
Claustre de la Basílica de Sant Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).
dissabte, 25 d’abril del 2009
El noi de Verdú
El 25 de juny del 1580 nasqué Pere Claver a Verdú, comarca de l'Urgell (Lleida). Era l'últim dels 4 fills d'una família pagesa del poble. Al llibre de baptismes de la parròquia està escrit: “A XXVI de juny de dit any 1580, fou batejat Joan Pere, fill de Pere Claver, del carrer Major, i d'Anna, de aquella muller.(...) Déu lo fase bon cristià”. I a fe que fou així.
Als 16 anys, se n'anà a Barcelona a estudiar. Vivia a casa d'uns parents, a prop de l'església de Betlem, a la Rambla, que era aleshores un Col·legi dels jesuïtes. “Déu et dirà el que has de fer, fill meu”, -li deia des de petit la seva mare-tu sigues bo i no somniïs pas en fer-te molt ric”. Sovint parlava amb alguns dels jesuïtes i va sentir que aquell era el seu camí. En acabar els estudis, entrà al noviciat. Tenia 22 anys. “Vull fer només el que feia Jesús: -escrivia en el seu diari-ajudar tothom, sense por de cansar-me”.
Josep Ricart, SJ
Als 16 anys, se n'anà a Barcelona a estudiar. Vivia a casa d'uns parents, a prop de l'església de Betlem, a la Rambla, que era aleshores un Col·legi dels jesuïtes. “Déu et dirà el que has de fer, fill meu”, -li deia des de petit la seva mare-tu sigues bo i no somniïs pas en fer-te molt ric”. Sovint parlava amb alguns dels jesuïtes i va sentir que aquell era el seu camí. En acabar els estudis, entrà al noviciat. Tenia 22 anys. “Vull fer només el que feia Jesús: -escrivia en el seu diari-ajudar tothom, sense por de cansar-me”.
Josep Ricart, SJ
Mallorca i el mar
Al col·legi dels jesuïtes de Montesión, on anà a ensenyar, trobà un altre jesuïta que ell anomenarà sempre “el meu mestre”: era el germà Alonso Rodríguez, porter del col·legi, avui sant, que li despertà el desig d'anar-se'n a Amèrica a ajudar aquells pobles tan castigats per la conquesta. “Mira Déu en tots els homes i serveix-los: són imatges de Déu”. I així fou. El 15 d'abril del 1610, embarcà a Sevilla, i arribà a Cartagena de Indias (Colòmbia) a mitjans de juny. Tenia 30 anys.
Josep Ricart, SJ
Josep Ricart, SJ
El comerç d’esclaus
Del segle XVI fins al segle XIX, tots els imperis europeus del nord espanyol, portuguès i anglès-van viure d'aquest comerç inhumà per conrear les terres arrabassades als nadius. De la porta de Doré, la tristament famosa illa enfront del golf de Guinea, on Joan Pau II va demanar perdó, sortien els vaixells carregats d'africans a les bodegues com animals, per endur-se'ls cap a Amèrica. Es calcula que n'hi van sortir entre 6 i 10 milions, al llarg de 4 segles. Ningú no podrà ja mai calcular quants en van morir pel camí.
Josep Ricart, SJ
Josep Ricart, SJ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)