Sant Pere Claver, esclau dels negres esclaus.

Compara i contrasta:

A partir de la notícia que heu trobat als diaris compareu el text de Sant Pere Claver de 1.627, amb el drama que es viu avui en dia a les costes mediterànies.

(Carta del 31 de març de 1627 al seu Superior. Edit. A. Valtierra SJ, S. Pedro Claver, Cartagena, 1965, pp. 140-141) Enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat.

Ahir, 30 de maig d’aquest any 1627, dia de la Santíssima Trinitat, desembarcà una grandíssima nau de negres de “Los Ríos”. Anàrem allí carregats amb dos cabassos de taronges, llimones, galetes i altres coses. Vam entrar a les seves cases, que semblaven una altra Guinea. Ens vam obrir pas pel mig de la multitud, fins arribar als malalts, dels quals n’hi havia tot un eixam i jeien sobre una terra molt humida i enllotada, que per aquesta raó havien terraplenada amb deixalles de teules i rajoles, i aquest era el seu llit, per a ells que anaven nus, que ni portaven un fil de roba. Deixàrem els nostres manteus i anàrem a portar d’una altra bodega taulons, amb els quals empostissàrem aquell lloc, i hi portàrem a braç els més malalts, obrint-nos pas pel mig dels altres. Vam aplegar els malalts en dos cercles; d’un s’encarregà el meu company amb l’intèrpret, separats de l’altre, que vaig assumir jo. Entre ells n’hi havia dos que es morien: ja estaven freds i no se’ls notava el pols. Vam prendre una teula de brases, la vam posar enmig del cercle a tocar dels que estaven morint-se, i, traient diferents perfums, dels quals portàvem dues bosses plenes que van ser gastades en aquesta ocasió, els vam fer una fumigació i els vam cobrir amb els nostres manteus, ja que no portaven res més al damunt i no calia perdre temps a demanar res als seus amos; així recobraren calor i nou alè vital, la cara se’ls posà molt alegre i tenien els ulls oberts i ens miraven. D’aquesta manera estiguérem parlant-los, no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres. Com que vénen tan convençuts que els han portat per menjar-se’ls, parlar-los d’una altra forma seria debades. Després ens vam asseure o ens vam agenollar al seu costat, i els vam rentar les cares i els ventres amb vi, i, fent-los contents i amanyagant el meu company els seus i jo els meus, vam començar a fer-los tantes demostracions com pot fer la nostra naturalesa per alegrar un malalt. Mes de Setembre 147 Acomplert això, vam començar el catecisme del sant baptisme i dels seus grandiosos efectes en el cos i en l’ànima, i una vegada esdevinguts capaços per a com-prendre-ho i havent respost les preguntes que els vam fer sobre la matèria ensenyada, vam passar al catecisme gran: de Déu que és u, remunera i castiga, etc. Quan ja foren capaços d’entendre’ls, els vam declarar els misteris de la Santíssima Trinitat, de l’Encarnació i de la Passió i, havent-los posat al davant una imatge de Crist Senyor nostre crucificat, posat sobre una pila baptismal, mentre cauen en ella rius de sang, els resàrem en la seva llengua l’acte de contrició.