Compara i contrasta:
A partir de la notícia que heu trobat als diaris compareu el text de Sant Pere Claver de 1.627, amb el drama que es viu avui en dia a les costes mediterànies.
(Carta del 31 de març de 1627 al seu Superior. Edit. A. Valtierra SJ, S.
Pedro Claver, Cartagena, 1965, pp. 140-141)
Enviat a portar la bona nova als pobres, a curar
els cors desfets, a proclamar als captius la llibertat.
Ahir, 30 de maig d’aquest any 1627, dia de la Santíssima
Trinitat, desembarcà una grandíssima nau de negres de “Los
Ríos”. Anàrem allí carregats amb dos cabassos de taronges, llimones, galetes i altres coses. Vam entrar a les seves cases,
que semblaven una altra Guinea. Ens vam obrir pas pel mig
de la multitud, fins arribar als malalts, dels quals n’hi havia tot
un eixam i jeien sobre una terra molt humida i enllotada, que
per aquesta raó havien terraplenada amb deixalles de teules i
rajoles, i aquest era el seu llit, per a ells que anaven nus, que
ni portaven un fil de roba.
Deixàrem els nostres manteus i anàrem a portar d’una
altra bodega taulons, amb els quals empostissàrem aquell
lloc, i hi portàrem a braç els més malalts, obrint-nos pas
pel mig dels altres. Vam aplegar els malalts en dos cercles;
d’un s’encarregà el meu company amb l’intèrpret, separats
de l’altre, que vaig assumir jo. Entre ells n’hi havia dos
que es morien: ja estaven freds i no se’ls notava el pols.
Vam prendre una teula de brases, la vam posar enmig del
cercle a tocar dels que estaven morint-se, i, traient diferents
perfums, dels quals portàvem dues bosses plenes que van
ser gastades en aquesta ocasió, els vam fer una fumigació i
els vam cobrir amb els nostres manteus, ja que no portaven
res més al damunt i no calia perdre temps a demanar res als
seus amos; així recobraren calor i nou alè vital, la cara se’ls
posà molt alegre i tenien els ulls oberts i ens miraven.
D’aquesta manera estiguérem parlant-los, no pas amb la
llengua, sinó amb les mans i les obres. Com que vénen tan
convençuts que els han portat per menjar-se’ls, parlar-los d’una
altra forma seria debades. Després ens vam asseure o ens vam
agenollar al seu costat, i els vam rentar les cares i els ventres
amb vi, i, fent-los contents i amanyagant el meu company els
seus i jo els meus, vam començar a fer-los tantes demostracions
com pot fer la nostra naturalesa per alegrar un malalt.
Mes de Setembre 147
Acomplert això, vam començar el catecisme del sant
baptisme i dels seus grandiosos efectes en el cos i en l’ànima,
i una vegada esdevinguts capaços per a com-prendre-ho i
havent respost les preguntes que els vam fer sobre la matèria
ensenyada, vam passar al catecisme gran: de Déu que és u,
remunera i castiga, etc. Quan ja foren capaços d’entendre’ls,
els vam declarar els misteris de la Santíssima Trinitat, de
l’Encarnació i de la Passió i, havent-los posat al davant una
imatge de Crist Senyor nostre crucificat, posat sobre una pila
baptismal, mentre cauen en ella rius de sang, els resàrem en
la seva llengua l’acte de contrició.
