Vídeo sobre la vida de Sant Pere Claver, narrat en primera persona.

Us presentem un vídeo, narrat en primera persona, on podreu descobrir aspectes sobre la vida de Pere Claver. Les fotografies són fetes al seu poble natal, Verdú, a la província de Lleida. Des d'aquestes línies mostrem el nostre agraïment a les persones que ens han cedit aquest vídeo tan bonic.
Fotografia: Albert Tarés,Sj.
Text: Pere Borràs,Sj.

Parròquia Sant Pere Claver

Escultura de Sant Pere Claver, a la Parròquia del Poble Sec . La Parròquia Sant Pere Claver de Barcelona està situada al carrer Palaudàries, 23.

Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).

Basílica de Sant Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colombia).

Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).

Cambra on va viure i morir Sant Pere Claver

Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).

Claustre de la Basílica de Sant Pere Claver, a Cartagena d'Índies (Colòmbia).

El noi de Verdú

El 25 de juny del 1580 nasqué Pere Claver a Verdú, comarca de l'Urgell (Lleida). Era l'últim dels 4 fills d'una família pagesa del poble. Al llibre de baptismes de la parròquia està escrit: “A XXVI de juny de dit any 1580, fou batejat Joan Pere, fill de Pere Claver, del carrer Major, i d'Anna, de aquella muller.(...) Déu lo fase bon cristià”. I a fe que fou així.
Als 16 anys, se n'anà a Barcelona a estudiar. Vivia a casa d'uns parents, a prop de l'església de Betlem, a la Rambla, que era aleshores un Col·legi dels jesuïtes. “Déu et dirà el que has de fer, fill meu”, -li deia des de petit la seva mare-tu sigues bo i no somniïs pas en fer-te molt ric”. Sovint parlava amb alguns dels jesuïtes i va sentir que aquell era el seu camí. En acabar els estudis, entrà al noviciat. Tenia 22 anys. “Vull fer només el que feia Jesús: -escrivia en el seu diari-ajudar tothom, sense por de cansar-me”.
Josep Ricart, SJ

Mallorca i el mar

Al col·legi dels jesuïtes de Montesión, on anà a ensenyar, trobà un altre jesuïta que ell anomenarà sempre “el meu mestre”: era el germà Alonso Rodríguez, porter del col·legi, avui sant, que li despertà el desig d'anar-se'n a Amèrica a ajudar aquells pobles tan castigats per la conquesta. “Mira Déu en tots els homes i serveix-los: són imatges de Déu”. I així fou. El 15 d'abril del 1610, embarcà a Sevilla, i arribà a Cartagena de Indias (Colòmbia) a mitjans de juny. Tenia 30 anys.
Josep Ricart, SJ

El comerç d’esclaus

Del segle XVI fins al segle XIX, tots els imperis europeus del nord espanyol, portuguès i anglès-van viure d'aquest comerç inhumà per conrear les terres arrabassades als nadius. De la porta de Doré, la tristament famosa illa enfront del golf de Guinea, on Joan Pau II va demanar perdó, sortien els vaixells carregats d'africans a les bodegues com animals, per endur-se'ls cap a Amèrica. Es calcula que n'hi van sortir entre 6 i 10 milions, al llarg de 4 segles. Ningú no podrà ja mai calcular quants en van morir pel camí.
Josep Ricart, SJ

Cartagena de Indias

Pere Claver es va trobar allà amb un altre jesuïta, Alfonso de Sandóval, que li descrivia l'horror d'aquell comerç inhumà: “Vénen de dotzenes de llocs d'Àfrica, caçats com conills”. Les negreries (n'hi havia 24 només a Cartagena) eren unes naus rectangulars, emmurallades, amb una sola porta i una sola finestra, on eren amuntegats per centenars fins que no arribava l'hora de la venda. I pensar que fins a finals el s. XIX no es va abolir l'esclavitud al món, amb la Llei Àuria del 13 de maig de 1888, proclamada al Brasil, l’únic país on encara es permetia!
Josep Ricart, SJ

Pere Claver, "esclau dels esclaus negres".

Així va signar la seva professió solemne i així va viure 40 anys a Cartagena. De bon matí, tan bon punt arribava un vaixell al port, Pere Claver sortia, acompanyat d'intèrprets, amb coves de menjar i medicines, per curar les ferides i repartir-los fruita. Els “negrers” el denunciaren al bisbe i a les autoritats perquè li prohibissin de parlar amb els negres, però ell no en feu cas. “Que més voldria jo que alliberar-los, però no ho puc fer!”, deia. I feia el que podia: estimar-los, abraçar-los, ensenyar-los i batejar-los, a més de tres-cents mil, amb l'aigua del pou del claustre. “Jesucrist, Fill de Déu, vos sou el meu pare i la meva mare estimada. Sí, i jo us estimo molt”, resava amb els negres esclaus. Les seves catequesis eren molt actuals i renovadores.
L'edat i el contagi amb els esclaus malalts, que Pere Claver embolcallava amb la seva capa, van anar minant la seva salut. Els quatre últims anys de la seva vida els passà al llit, mig invàlid, en aquesta cambra, a cura d'un dels esclaus alliberats que el maltractava. La seva oració preferida, tot al llarg de la seva vida, la repetia ara amb més confiança: “Que Jesús sigui amb mi; que m'il·lumini l'enteniment i m'ablani el cor”. A l'albada del dia 8 de setembre del 1654, moria Pere Claver i Cartagena es va parar, els canons dispararen salves d'honor i tot el poble, sobre tot els negres, ompliren a vessar l'Església per dir-li adéu. Tenia 74 anys. Mai ningú no els havia estimat tant!
Josep Ricart, SJ